Summerhill

Grup 1: Arantza Lorenzo, Marina Espinosa, Raquel Fernàndez, Olaya Campoy, Rosa Isabel Anadón, Natalia Zambrana

SUMMERHILL

Després de la lectura del llibre Summerhill i d’ haver intercanviat opinions i punts de vista entre tots els membres del grup, hem decidit centrar-nos en allò que hem considerat més important de la corrent antiautoritària i ho hem dividit en set punts, que són els següents:

LA DISTRIBUCIÓ DE L’ESPAI

Primerament ubicarem l’escola , Neill i la seva dona van fundar una primera escola a prop de la badia de Lyme (Dorset)  Anglaterra, corria l’any 1924 .Van rehabilitar un casal del segle XIX amb 15 habitacions, jardí i camp a la part del darrere. Començaren amb cinc nois .Tots els alumnes tenien problemes a les seves antigues escoles.
Quan van acabar el contracte d’arrendament es van traslladar a la ciutat de Leiston,a 160 kilòmetres de Londres, on van seguir educant els nens durant quaranta anys.
Els alumnes vivien allà com a interns. Els agrupaven en colles petites, els més petits son de 5 a 7 anys, els entremitjos de 8 a 10 i els grans de 11 a 15, això permet tenir un tracte més familiar.  Cada grup te una encarregada. Els més petits s’allotgen en l’edifici de pedra i els més grans amb cabanes.No tenien cap mena de supervisió per part dels adults.Cursaven nens anglesos i d’altres països.
El contacte amb la natura és molt important a Summerhill. L’exercici a l’aire lliure és habitual. El terreny era bastant gran per tenir hort i jardins.
Les classes començaven a dos quarts de deu, l’assistència no era obligatòria, però si faltaves molt eren els nens els que acordaven si la presència d’aquest alumne era perjudicial per la resta de companys o no i l’exclouen del grup de classe. Els petits dinaven a dos quarts d’una i els grans una hora desprès. A la tarda tenen lliure. Alguns dies els grans tenen xerrades de psicologia que dona Neill. Poden anar al cinema, fan obres de teatre i els dissabtes sempre es fa l’assemblea general, on es discuteixen tots els temes d’interès de l’escola. En acabar es fa un ball .
A les assemblees hi han càrrecs i son de lliure elecció per part dels alumnes. D’aquesta manera ells s’autogovernen.

COM ENTÉN NEILL L’EDUCACIÓ

Neill basa el seu projecte educatiu en aconseguir la felicitat dels nens per mitjà de la llibertat  i així preparar-los per a la vida. A més, Neill dóna importància a la coeducació en les seves aules, ja que en Summerhill no hi ha separació de sexes. Nens i nenes interactuen per una educació igualitària i aquesta situació els ajuda a desenvolupar-se com a individus.L’educació de Neill es basa en la llibertat ja que ell deixa als infants prendre les seves decisions , aquí podíem agafar la informació que vam trobar amb la diferència entre els infants educats amb llibertat i els que no són educats amb llibertat.

Els nens/es sense llibertat

Neill confessa que l'educació imposada pel govern ignora gairebé del tot les emocions de la vida, cosa que comporta l'odi. Només s'educa el cervell, diu: "si ens permetessin alliberar les emocions i el intel·lecte, els nens es desenvoluparien sols". Els adults tenen molt clara la idea que el nen cal educar de manera que ells puguin viure una vida tranquil, d'això ve que els nens es tornin dòcils. Neill diu que el nen és bo de naixement, que no hi ha nens problema sinó pares i professors problema. Neill opina que les noves generacions podran viure en pau i llibertat, si és que les generacions actuals no destrossen el món. Segons Neill actualment la vida és un concurs entre els que neguen la vida i els que realment creuen en ella. Dels que la neguen surt el nen problema i dels que hi creuen surt el nen sa.

Els nen/es lliures.

Neill és partidari d'educar els nens en llibertat i autonomia, que no és el llibertinatge, que és deixar que el nen faci el que vulgui. Pensa que hi ha pares que els confonen, que molts pares són incapaços de comprendre la diferència que hi ha entre deixar. L'ideal és que els nens tinguin els mateixos drets que els adults i això aplicar-lo en l'escola. L'educació de Summerhill és educar amb llibertat, la qual mostra que el nen lliure és més sincer i que a més no tenen por a dir el que pensa . Això és molt bo perquè el nen creix sense por i pode donar la seva opinió sense cap repressió Neill diu que les multituds són conservadores, i que això els agrada als adults, perquè ells s'aferren al vells valors emocionals i reprimeixen la joventut. Els adults no veuen amb bons ulls la llibertat dels joves, perquè té por dels nous valors. L'eterna imposició dels valors dels adults sobre els infants és un pecat contra la infància. Neill pensa que la societat és feixisme pur, que ens eduquen de petits de manera feixista per a no ser lliures i independents. Però també diu que la societat també s'allibera lentament, cada vegada hi ha menys prohibicions i més llibertat. A Summerhill s'ha demostrat que la llibertat és la solució, però els vells feixistes tenen por. Només hi ha una minoria que creu en la veritable bondat dels nens, tot i que Summerhill sigui una prova irrefutable

Neill concep l’educador com una persona que opina que la llibertat dels seus alumnes és important per tal  que, en un futur, puguin ser feliços, autònoms i crítics amb la seva societat.

Neill creu  fermament en la llibertat dels seus alumnes i en la seva capacitat critica .Hom vota a les assemblees dels dissabtes i  tots els vots valen exactament el mateix sigui quina sigui l’edat del votant.D’aquesta manera,  permet que els nens i nenes decideixin, ells mateixos, sobre les qüestions on estan directament implicats, creant així la seva pròpia democràcia. A més, com que Neill dóna més importància a les emocions que als resultats acadèmics, té sessions particulars on proporciona atenció psicològica als alumnes que ho necessiten.

En definitiva, Neill entén l’educació com una eina per arribar a la felicitat , ser lliures i crítics en la societat que ens envolta , ja que aquesta està plena de prejudicis, tabús i errors que fan que els individus no siguin lliures .

Neill s’envolta de docents,treballadors d’aquesta institució educativa, que son persones a les quals els importa més la salut emocional dels alumnes que els resultats acadèmics. Així els aporten un ambient relaxant on l’aprenentatge és més fructífer.

ELS PRINCIPIS DE LA PEDAGOGIA ANTIAUTORITÀRIA

Pel que fa els principis de la pedagogia antiautoritària aquests són:

• L’ oposició i crítica a l’ autoritarisme escolar, és a dir, crítica l’ autoritat, ja que a la pedagogia antiautoritària  li  preocupa que el nen és desenvolupi, en canvi la pedagogia tradicional li dóna importància al contingut i no pas al desenvolupament.
• Defensa la llibertat com a valor fonamental:
                           - Llibertat per a l’ individu, això vol dir que faci el que vulgui però  sense                     perjudicar a la llibertat dels altres.

           - Llibertat del grup.

• Funció profilàctica de l’ educació, és a dir, netejar a l’ individu de tots els perjudicis socials que hi han en la societat.
• Preocupació per la convivència i el desenvolupament individual.
• No és preocupa pels continguts sinó pel desenvolupament .
• L’educació és un vehicle per l’adaptació de la crítica de la societat, ja que l’individu s’adapta , llavors els nens es treuen de la societat i després quan canvien es retornen a la societat.
• El paper del mestre és tècnic, és a dir, és neutre.
• La llibertat com a condició ,finalitat i mètode educatiu.

FILOSOFIA DE LA CORRENT ANTIAUTORITÀRIA

Pel que fa a la filosofia de la pedagogia antiautoritària, podem afirmar que Neill creu en una nova societat basada en la llibertat i la felicitat (utopia). Busca tant la felicitat individual, com la del grup i mostra molta més preocupació per la convivència i el desenvolupament de l’individu que no pas pels continguts que aquest ha d’aprendre. L’educació és concebuda com un mitjà perquè els individus s’adaptin a la societat d’una manera crítica.
Concretament, tal com es mostra a Summerhill, es promou, sobretot, la llibertat dels nens per a la seva autonomia i felicitat, perquè no visquin reprimint els seus instints naturals ni amb por davant la vida, i perquè, d’aquesta manera, s’eviti que pateixin futures patologies. Tot i això, no només es promou la llibertat individual, sinó que també es dóna gran importància a la llibertat del grup, ja que la llibertat d’un individu acaba on comença la d’un altre. A més, a Summerhill es creu en la bondat de la naturalesa humana, és a dir, que l’individu és bo i sincer per naturalesa mentre la societat no el corrompi. Es creu també que a les aules es desaprofita i es malmet l’esperit creador dels alumnes a causa de la gran importància que es dóna a l’estudi.
En definitiva, per a Neill i la pedagogia antiautoritària en general, l’únic camí cap a una societat sana, sincera i feliç és educar en base a la llibertat i a l’amor.

POSICIÓ DE L’ALUMNE I DEL MESTRE DINS DE L’ÀMBIT ESCOLAR

Trobem que l’important en Summerhill és la posició de l’infant ja que es centra en la seva felicitat i llibertat en tota la lectura i a partir d’aquí surten els altres punts com és el procés avaluador, la posició del mestre i tots els altres  ja que tot envolta a l’alumne i es fa perquè l’alumne aprengui. Per tant, en Summerhill és molt important que l’alumne concedeixi l’escola com a la seva llar, ja que perquè l’infant aprengui és molt important que l’alumne estigui còmode i que tingui una relació bona amb el mestre, es a dir, que hi hagi una complicitat entre alumne-mestre per tant, és important que el mestre sigui una persona empàtica i motivada perquè l’aprenentatge es dugui a terme de la millor manera possible (aquí es veu la posició del mestre), també és important que sigui permissiu però marcant uns certs límits (contrari a la pedagogia antiautoritària) i tot això ho fa, no perquè l’infant aprengui coneixements teòrics sinó perquè sigui una persona lliure i critica amb la societat que l’envolta i pugui arribar a la felicitat com a individu i com a membre de la societat (filosofia del centre), per poder assolir aquesta felicitat els mestres utilitzen un procés avaluador lliure, ja que per avaluar això que és realment important, no cal una avaluació numèrica. Per tant, com hem dit trobem que tots els punts es centren en la posició del infant que és lo realment important per Neill perquè en un futur la humanitat visqui en una millor societat.

EL PROCÉS AVALUADOR

Neill diu que l’objectiu de Summerhill és formar a persones felices que visquin la vida de manera harmònica i segura. Per aconseguir aquest objectiu Neill utilitza un mètode totalment diferent a l’escola tradicional. Educa als infants procurant que aquests es desenvolupin amb llibertat, autonomia i donant i rebent afecte. Per tant, a l’escola de Summerhill el procés d’avaluació que s’utilitza es lliure, és a dir, temes com per exemple l’obediència o la disciplina surten d’un mateix, sense tenir en compte l’edat de l’infant. Un altre exemple són els exàmens finals, això dóna peu a parlar dels coneixements adquirits que depenen de la voluntat dels nens. Per tant, podem dir i afirmar que la finalitat de Summerhill, és arribar a la felicitat i preparar als infants per a la vida, sense la necessitat d’utilitzar exàmens ni imposar res.

CONCLUSIÓ

Com a conclusió final trobem que el més important a destacar és la llibertat en l’infant que és en el tema que es centra el llibre perquè desprès aquest infant sigui un adult feliç. Trobem que és la llibertat ja que Neill diu que tots els problemes de la humanitat (guerres, robatoris, assassinats...) venen donats per aquesta infelicitat que s’ha produït perquè ja des d’ infants els hem educat en base a la no llibertat i a la por. Per tant,  el nostre paper com a futures mestres hem de fer el possible per educar als nostres infants en llibertat, al igual que Neill pensa, tots els infants neixen amb la bondat innata , així doncs si s’educa en llibertat també s’educarà amb altres valors com la igualtat i el respecte cap als altres perquè trobem que la llibertat engloba tots els altres termes. Tot i així, com a mestres, hem d’anar en compte ja que hem d’educar amb llibertat però amb uns certs límits perquè tots els infants necessiten tant de la llibertat com de certs límits ja que no hem d’oblidar que son nens i que necessiten tenir certes pautes i rutines i tenir la negació per part dels adults quan fan alguna cosa malament, ja que com a infants que son, estan aprenent a viure i a conviure en societat .

Grup 2: Esther González, Sara Nuño, Marina Sanchez, Ana Isabel Delgado, Cristina Sevilla, Mireia Escobedo,

Una breu introducció a l’escola de la llibertat

Imagines una escola on els alumnes trien lliurement, si volen assistir a classe, on les normes s'escullen per assemblea general en la qual el vot del nen val igual a la de l'adult, una escola sense exàmens, ni càstigs, ni repressió, on la felicitat i el desenvolupament del nen és fonamental? Doncs existeix, es diu Summerhill i va ser pionera dins del moviment d'escoles democràtiques i del seu creador, Alexandre Shuterland Neill (1883-1973).  
Neill va néixer a Forfar (Londres), fill de mestre de primària va estudia a l’ Universitat d’Edimburg i va obtenir la seva llicenciatura de mestre al 1912. Durant els darrers  anys, va treballa al sistema públic amb una pedagogia molt tradicional i repressiva que va fer que poc a poc li generés descontent. És per això que va optar per crear la seva pròpia teoria educativa basada en la llibertat. Al 1921, va fer realitat el seu somni , fundà Summerhill, una escola on ELS NENS LLIURES SÓN NENS FELIÇOS perquè com va dir l’ objecte de la vida és la recerca de la felicitat, (Neill, A.S, Summerhill; Edit Eumo Vic, 1986; Pàgina 25).
Cal dir que en un primer moment els alumnes de l’escola eren infants amb fracàs escolar o problemes d’aprenentatge i disciplina, sorprenentment en els primers anys i malgrat aquest factor condicionant l’escola va tenir prou èxit i ressò.  

Summerhill (1921)

Summerhill i els nens feliços 


Per a Neill, al igual que Rosseau, tots nens són bons per naturalesa i partint d’aquesta premissa “Cap home  feliç no ha pertorbat mai una reunió, ni ha predicat la guerra, ni ha linxat cap negre. Mai cap dona feliç no ha tractat a reganys al marit o els fills. Mai cap home feliç no ha comès un assassinat o un robatori. Mai cap patró feliç no ha terroritzat els seus empleats.” ( NEILL, A.S. Summerhill. Edit. Eumo Vic, 1986. Pàgina 4), és per això que els nens des de el seu primer moment de vida han de seu educats amb amor , aprovació i llibertat, perquè només així l’infant es desenvoluparà sense por, sense escandalizar-se per res,  independent, sense repressió. D’altra banda , algú pot pensar que l’escola és “ un campi qui pugui “ però Neill deixa clar no hem de confondre la llibertat amb el llibertinatge, ja que aquest comença quant l’infant falta al respecte al company i aquest perd la seva pròpia llibertat. En definitiva , l’escola Summerhill  té de ressò aquesta funció profilàctica que intenta guarir les malalties provocades per la mala educació que hi havia a la societat del moment.  Pedagogia Summerhill  L’escola Summerhill es va fundà en funció de les necessitats del nen, una “ Educación POR i PARA la vida”,  i no a la inversa com es feia fins el moment, ja que el nen des de el primer moment és bo i assenyat. Neill volia nens d’esperit creatiu i per això, les institucions i els continguts curriculars no eren tan importants per a ell, com els sentiments i emocions de l’infant, perquè “Si hom permetés una veritable llibertat de les emocions, l’intel·lecte es desenvoluparia tot sol”.(Neill,A. Summerhill, Edit. Eurmo Vic, 1986 pàgina 94)  

Neill amb alumnes

Pràctiques educatives de Summerhill  


La llibertat i l’amor Allà on volem que germini la felicitat hi hem de plantar sinceritat amor i aprovació, ja que de la pràctica contrària, educant a partir de l’odi i la por i mitjançant el càstig i l’autoritat, només hi pot germinar infelicitat i neurosi. Els infants, com ja s’ha esmentat i tornant a introduir la teoria de Rousseau, neixen bons i sincers. A Summerhill l’educació és donada a partir del respecte i l’amor  per la llibertat personal que porta als infants a actuar i expressar-se sense repressió de manera que el seu caràcter i personalitat poden madurar sense impediments. Per aquest motiu, a l’escola de Summerhill a més de tenir com a criteri fonamental el respecte d’aquesta llibertat, aproven amb amor els actes que els infants sense coacció duen a terme, perquè cal que l’infant sigui feliç, en la seva individualitat, i que la llibertat de la qual disposa el porti cap a la regulació i desenvolupament personal. L’aprenentatge doncs és en la regulació de la llibertat des de la infantesa, sense imposicions ni càstigs, sinó des de la experimentació. “L’ èxit de l’escola Sumerhill es deu primordialment al fet de seguir aquest manament al peu de la lletra. Perquè nosaltres estem definitivament al costat de l’infant i el nen inconscientment ho sap·” ( NEILL, A.S. Summerhill. Edit. Eumo Vic, 1986. Pàgina 112)  
L’autogovern / Càstig
L’escola de Summerhill és democràtica, això vol dir que està relacionat amb la vida social o amb la de grup, en la qual tenen en compte el càstig dels delictes socials, els quals decideixen per votació en les assemblees generals de l’escola els dissabtes al vespre.  Tant el vot del personal docent com el dels infants tenen el mateix valor, cap vot individual està per sobre de l’altra. “El meu vot té el mateix valor que el d’un nen de set anys” ( NEILL, A.S. Summerhill. Edit. Eumo Vic, 1986. Pàgina 45) El nombre de lleis relatives elaborades per la burocràcia són per assegurar una bona seguretat de vida i una integritat física adequada. Per exemple, no està permès banyar-se al mar sense vigilància
( NEILL, A.S. Summerhill. Edit. Eumo Vic, 1986.Pàgina 46) El fet de donar l’oportunitat als infants per a què siguin crítics amb ells mateixos alhora de prendre decisions en relació a quines lleis han d’escollir amb el recolzament de les votacions, els ajuden a ser més autònoms i a decidir que és el que realment volen que formin part de la seva vida i el que no. En definitiva, L’autogovern implica la creença en la bondat de la naturalesa humana, en la qual no hi ha hagut mai pecat original.( NEILL, A.S. Summerhill. Edit. Eumo Vic, 1986. Pàgina 98)  


Assamblees  


Les assemblees són el medi per el qual tota la comunitat que viu i treballa a Summerhill s’organitza. Les realitzen per debatre sobre les qüestions d’interès dels alumnes i professors, es poden sol·licitar per demandar conflictes o actes que destorbin a un o altre col·lectiu. Aquestes són ,doncs el mètode regulador de l’escola i funcionen com a “autoritat” de la comunitat. L’”autoritat” és escrita entre cometes perquè aquesta parteix dels membres de Summerhill i és fet per a ells, de les seves suggerències dels membres de la comunitat, mai són imposades, simplement disposades a votació. Per entendre més el concepte i el seu funcionament,  grans i petits que conviuen a l’escola tenen la llibertat d’expressar tot allò que els inquieta, molesta o incomoda en la convivència.Durant els períodes d’assemblees es discuteixen els arguments de les diferents qüestions proposades i es busquen solucions o sancions.   Així, Summerhil és un internat i alhora una comunitat de vida i aprenentatge regida per mecanismes de decisió col·lectiva on els infants aprenen a regular la seva convivència i el seu treball exercint la seva llibertat personal.   Jocs Com hem esmentat abans, l’autor defensa la visió de l’educació en i per la vida. Així l’educació ha d’estar basada en les relacions reals, dins d’entorns reals, amb persones reals. L’etapa del joc és de les més importants en l’infant i “qualsevol comunitat que ignori aquesta màxima va mal orientada en qüestions educatives” ( NEILL, A.S. Summerhill. Edit. Eumo Vic, 1986. Pàgina 28).S’ha de potenciar i recolzar, mai reprimir perquè si l’infant no exercita aquesta etapa, creixerà immadur i fantasiós. Així doncs el joc a Summerhill és molt important, però aquest no és tractat de manera especial ni durant una estona concreta, el joc és l’experimentació de la vida en molts casos i la realització de la fantasia en d’altres, per aquest motiu a l’escola es duen a terme moltes representacions teatrals,festes i balls on els infants poden expressar-se artísticament i de manera didàctica.  


Religió / Sexualitat  


Religió

Neill creu que no s’ha d’ensenyar la religió per que aprenguin a viure com Jesús, sinó que ells mateixos han d’aprendre a viure la seva pròpia vida. Opina que la religió està en contra de la llibertat ja que aquesta “obliga” a seguir les normes d’un Déu per no anar a l’infern, una d’elles, per exemple,  és anar cada diumenge a l’Església, et vingui de gust o no. Aquest fet no fomenta la llibertat, tot el contrari, per tan, l’infant ja no pot ser feliç.”Jo personalment no tinc res contra els homes que creuen en un Déu, qualsevol que sigui. Allò que m’oposo és a l’home que proclama que el seu Déu és l’autoritat, per la qual cosa imposa restriccions al desenvolupament i a la felicitat dels homes”. ( NEILL, A.S. Summerhill. Edit. Eumo Vic, 1986. Pàgina 215)  


Sexualitat  


Com hem dit abans els Infants segons Neill són bons per naturalesa, per tant, és la societat i la religió qui corromp aquesta bondat innata. Amb la sexualitat passa el mateix, és a dir, el nen té una sexualitat pura, és  “ en els pilars autoritaris de la societat que han relegat el joc sexual al regne de la pornografia i l’obscenitat” ( NEILL, A.S. Summerhill. Edit. Eumo Vic, 1986. Pàgina 329). El nen amb una educació sexual sana és heterosexual i s’ha  d’educació per a que tant els pares com els mestres vegin el sexe com una cosa bona, beneficiosa i normal.  En aquest sentit, segons aquest autor, si un pare o mare veu al seu fill masturbar-se i el castiga, això vol dir que està enviant les seves frustracions d’adult cap al seu fill/a i que aquest no es podrà desenvolupar de manera sana i natural perquè cal dir que la masturbació infantil es fa per curiositat, al igual que l’infant descobreix les mans o el nas, també descobreix  el seu òrgan sexual. 
  
El  llibre i l’escola, el passat i l’avui  



Com a conclusió, hem pogut aprendre els trets fonamentals que defineixen la pedagogia antiautoritària, tot aproximant-nos a l’ambient de l’escola de Summerhill. En un entorn natural, potser aïllat del nucli social, però formant una comunitat educativa amb propòsits pedagògics innovadors que trencaven amb els instaurats fins el moment, hi té lloc aquesta escola on els alumnes creixen lliures sense ordres ni restriccions.  
Llegint les pàgines del llibre comprens la importància de l’educació emocional per els infants, de l’aprovació i l’amor com a vehicles de l’educació, del respecte a la llibertat i la negació al càstig i la censura... i com tot plegat era necessari “radicalitzar” com a mètodes pedagògics,  donades les característiques del context social i educatiu de la primera meitat del segle XX. Però resulta fascinant com tot i el pas del temps que han comportat unes noves necessitats socials i educatives,  pots identificar-te o imaginar a algú proper amb alguns dels exemples que il·lustren el contingut del llibre, i reflexionar sobre els progressos o mancances que es troben actualment a les aules.

Els nens d'avui a Summerhill

DISCUSSIÓ