Per l'escola del poble

Grup 1: Ingrid Belmonte, Verònica Soltero, Marta Lorente, Amanda Pajuelo, Marta Gómez.


Per l'escola del poble

Célestine, Freinet (1896-1966) tota la seva pedagogia és activa i parteix de la filosofia de Rosseau, entenent que “ l’ infant és bo per naturalesa”, com ens explica en el seu llibre  “Per l’escola del Poble”. Així doncs, Freinet es basa en el paidocentrisme, és a dir, el nen és el centre de l’aprenentatge escolar i el qual parteix d’ uns coneixements previs.

Per a Freinet, és molt important que els alumnes facin un aprenentatge que sigui significatiu per a ells i elles, i per això és imprescindible la participació d’ aquests/es, que reflexionin sobre allò que estan aprenent, que donin la seva opinió, que preguntin els dubtes que tinguin...etc, perquè d’ aquesta manera assoleixen millor els continguts, es senten útils dins el seu entorn, i els hi dona la oportunitat de ser crítics i per tant, millorar la societat. Amb la qual cosa, ja no partim d’ un aprenentatge memorístic com es feia anteriorment, sinó què l’ objectiu és, que l’ infant adquireixi experiències mitjançant el tempteig i aquest aprenentatge ho posi en pràctica a través del treball, ja què a partir d’ aquest, serà capaç de trobar significat a allò que està aprenent.

La pedagogia activa veu, principalment, el medi natural com a un recurs imprescindible per l’aprenentatge i el desenvolupament integral de l’ infant. Quan Freinet parla del treball, es refereix a les activitats que realitza l’ alumne de forma espontània mitjançant el qual aquest, satisfà les seves necessitats. Com per exemple: els treballs manuals com; l’ agricultura, fusteria, fenies domèstiques,etc, per una banda, i per l’ altra, l’ expressió escrita i artística.

Per aquest motiu, l ’ escola ha d’ estar íntimament lligada amb l’ entorn de l’ infant, ha d’ haver una proximitat amb ell, que s’ apropi a la realitat i vagi avançant a mida que avança la societat. Ja què un dels objectius de l’ escola, és preparar a l’ infant per a la vida, aquest, com hem dit anteriorment, ha de trobar sentit a allò que està aprenent i per aquest motiu els continguts s’ han d’ ajustar a la realitat. Per què això sigui possible, l’ infant necessitarà recursos, a partir d’aquests recursos i a partir dels 4 anys, l’ infant començarà l’etapa del treball. Freinet intenta adaptar els recursos tecnològics més importants d’ aquell moment a l’escola i això permet, que aquesta s’adapti a les “noves tecnologies de l època” per exemple: la màquina d’escriure, el mimògraf, el reproductor de cinema...etc. Tots aquests recursos són imprescindibles per al desenvolupament de la tasca i sense aquests, el treball no es pot dur a terme, ja què l’ infant els necessita per poder treballar correctament. En aquesta etapa, l’ alumne es prepara per en un futur ser competent dins la societat, i per aconserguir-ho l’ ha de conèixer. Ja què hem de tenir en compte que la societat viu a través del treball. A més, el treball permet tenir en compte les necessitats educatives individuals, de manera que és l’ infant qui escull la tasca i també, qui pren consciència de si realment la pot assolir o no.

Cal dir què, no només utilitza el medi natural com a recurs, sinó que també va introduir l’escriptura lliure i la correspondència entre escoles, per tal d’afavorir la interrelació dels infants amb els seus iguals. D’ altra banda, en moments de conflicte, utilitza les assemblees per resoldre els problemes arribant a acords, on els alumnes poden donar la seva opinió i a més, permet als infants reflexionar i fer ús del diàleg per millorar la seva relació amb els seus iguals i el docent.

Una altra proposta de Freinet és la correspondència escolar. Cada alumne treballa un text i més tard ho posa en comú amb els altres. Aquesta metodologia permet que els infants mantinguin contacte amb altres escoles que utilitzen el mateix mètode i això, ajuda  a l’escola a obrir-se a l’entorn i permet intercanviar experiències i opinions. Així doncs, l’ infant aprèn i obté un altre recurs per realitzar el seu treball de forma eficaç. A partir de l’ escriptura lliure, l’ alumne pot expressar allò que sent i què experimenta, a més com hem dit anteriorment, li permet establir una relació amb l’ educere, amb el seu grup d’ iguals i la resta de persones que l’ envolten, aprenent uns dels altres i compartint experiències. Tanmateix, com que cada infant té la seva feina i cadascú porta a terme la seva per al benefici del grup, això provoca que les diferències no es tinguin constantment presents ja que tots participen en el treball, aportant cadascú la seva part. Una tècnica que utilitza Freinet per als seus alumnes és el Diari escolar, on cada nen o nena escriu el que li ha passat a l’escola o fora d’ ella, els pares també poden participar, i al dia següent se’ls intercanvien amb altres companys, i d’ aquesta manera practiquen tant l’escriptura com la lectura.

El paper del mestre segons proposa Freinet, ha de saber ajudar al nen, sense influir en els seus pensaments. Ell no creia en el professor autoritari i tampoc en la tarima, així que la va treure de les aules, així el professor-alumne estaran a la mateixa alçada. En aquesta pedagogia el professor no és omnipotent, sinó que fa de guia durant tot el procés educatiu de l’ infant, tenint en compte les seves necessitats individuals. A diferència de la pedagogia tradicional, no vol un professor autoritari que no el deixi pensar i ser autònom. A més de treure la tarima, desapareix la homogeneïtzació, és a dir, els alumnes ja no estan separats per sexe com passava anys enrere, sinó que estan barrejats dins la mateixa classe, aquests canvis proporcionen un ambient més acollidor i proper. També desapareixen el pupitres agrupats per parelles, que es substitueixen per taules grans que facilita el treball en grup, per tal de potenciar la relació entre els alumnes. Freinet pretén que l’ infant senti seva l’aula, la readapta a les necessitats dels infants. A més, posa a l’abast dels infants, els armaris, fitxers, taules, cadires, pissarra...etc; d’aquesta forma el treball li resultarà més fàcil i còmode. Per tant, direm què Freinet reivindica la modernització de l’escola , perquè considera que l’ infant a més de ser el protagonista dins l’ educació, també es basa en el treball i la cooperació i no pas, ha de ser estrictament individual. Per això l’escola li ha de proporcionar totes les eines possibles per aconseguir-ho i garantir un desenvolupament integral de l’ infant.

 

Grup 2: Laura Jurado, Iris Calveras, Carol Rodríguez, Carla Vila, Andreina Comas, Marc Vila.

CÉLESTIN FREINET PER L’ESCOLA DEL POBLE:

Cèlestin Freinet, va néixer als Alps francesos al 1896 i va morir a Vence el 8 d'octubre del 1966. Ell, va viure en un poblet muntanyenc dels Alps Marítims, on des de petit sempre ha mantingut el contacte amb el camp. Aquest ha sigut el seu medi quotidià , en el qual ha realitzat els seus estudis i la seva professió,  per tant,  aquest és l’ambient que ell ha viscut i en el qual s’ha desenvolupat. El seu origen camperol i el seu continu  contacte amb la natura, que descriu com enriquidor, lliure i experimental,  el transmet contínuament a la seva obra “per l’escola del poble”.

És admirat com a Pedagog francès, creador de diferents  mitjans que provocaren un gran avenç  a l'escola, modernitzant-la a partir de la interrelació d’aquesta amb la realitat.  Però sobretot, és reconegut com un gran innovador de la pedagogia Moderna, basada en la educació pel treball, l’experimentació , la participació dels infants i a més la creació de diferents tècniques “mètodes”, que es poden adaptar a diferents situacions, no només a l’àmbit escolar.

Freinet no va ser un intel·lectual sinó que era fill d’una família pagesa que s’inicià com a educador a una escola rural del seu petit poble.  El seu objectiu principal, era trobar un mètode per a que els seus alumnes no haguessin de dependre  totalment del  mestre.

El seu somni era que els propis infants observessin, experimentessin, i reflexionessin, per tal de crear la seva pròpia visió de la realitat , construint el seu coneixement individual a través de les experiències viscudes i l’assaig- error de les feines que anaven realitzant els infants.

A partir de l’observació  dels interessos dels  infants, va poder esbrinar,  que aquests estaven entusiasmats per les tasques que haurien de realitzar en el seu mon laboral,  “el treball al camp”.  Llavors C. Freinet ,el qual promovia  experiències innovadores, va buscar la manera de relacionar les tasques de l’escola amb la realitat i va intentar crear tècniques perquè els alumnes  poguessin complir  el seu objectiu: l’eficiència social.

Va posar en pràctica aquestes tècniques i va descobrir que a partir de les experiències viscudes, l’infant era capaç de reflexionar i finalment arribar a la seva pròpia solució. L’infant desenvolupa els seus coneixements de forma individual o col·lectiva, amb el suport de l’educador i no amb la imposició dels seus sabers.  

L’infant és apte per crear autònomament,  a partir del assaig i error i del seu propi coneixement per aprendre de la realitat gràcies al medi natural que l’ envolta. D’aquesta manera es desenvolupa en tots els àmbits sobretot en l’àmbit intel·lectual.

La seva obra “per l’escola del  poble”, destaca per l’aplicació d’una nova metodologia , en la qual s’empra una actitud diferent davant l’infant. Aquest es concebut com un individu únic que raona, crea i participa. D’aquesta manera, la pedagogia de Freinet dona veu als infants a partir de la lliure expressió amb la que transmeten els seus coneixements mitjançant tècniques com el dibuix i el text lliure.

C. Freinet té un posicionament contrari a l’escola tradicional, la qual es centrava en la matèria d’estudi i en conceptes teòrics imposats on l’infant havia d’aprendre per créixer en homogeneïtat amb els altres membres.

Aquest autor critica la poca relació que s’esdevé entre l’escola i la vida, ja que no contribueix a que el nen pugui emprar els seus coneixements a la realitat , és a dir, no són aplicables a altres contextos.  C. Freinet renúncia a un ensenyament basat únicament en la memòria mecànica, allunyat de la vida quotidiana i d´aquella informació que no aconsegueix despertar l'interès dels nens.

Aquest autor pretenia que els infants deixessin de ser l'extrem passiu de la comunicació tornant-se  actius, creatius i capaços de transmetre les seves pròpies idees.   Per aquest motiu necessitava realitzar innovacions en les pràctiques educatives i poder relacionar-les amb les necessitats de la vida quotidiana, de manera que els nens fossin constructors del coneixement, més que caps buits.

Per això crea la seva pròpia pedagogia, degut a que vol millorar l’educació contribuint en l’adaptació del nen al món, no simplement ensenyant-lo a superar obstacles teòrics imposats, sinó creant una educació basada en la vida on el nen sigui el protagonista del seu desenvolupament, investigació i descobriment de la realitat.

La pedagogia de Freinet, està basada en la pedagogia activa, ja que tant una com l’altre tenen com a finalitat el bon procés de desenvolupament de l’infant per resoldre problemes de la vida quotidiana. Aquestes són pedagogies paidocentristes,  ja que el nen és el centre de l’educació i promouen el seu desenvolupament integral entorn els seus interessos i motivacions.  

L’ objectiu principal de totes dues és la creació de la personalitat de l’infant a través de la motivació, que és l’eina fonamental per captar l’atenció del nen i generar el seu esforç i aplicació per part d’aquest.

Tant una pedagogia com l´altre són pedagogies de reflexió, és a dir, hem de contar sempre amb els coneixements previs de l’infant, les seves qüestions i els seus interessos perquè ells puguin raonar i construir el seu coneixement.

La figura de Cèlestin Freinet, és una de les mes destacades de la pedagogia moderna, degut a que innova una  pedagogia pràctica, en la qual, l'ensenyament és du a terme de forma sintètica, és a dir,  l'ensenyament no és teòric, sinó pràctic i per tant  actualitza  aspectes de l'educació. D´ aquesta manera els coneixements que adquireix el nen ,  són generalitzables, per que és pugui adaptar a diverses situacions i traspassar el que realitza a la realitat,  preparant-lo realment per a la vida moderna.

Cèlestin Freinet pren com a base de la seva pedagogia que cada persona és individual,  per tant, no ens hem d’ajustar als mateixos cànons de coneixement com es feia en etapes anteriors, sinó que l’infant ha de crear els propis coneixements segons les seves característiques. Aquests coneixements són adquirits per l’infant a partir d’un procés d’observació i experimentació a través del treball diari. Freinet li dona molt valor al treball degut a que és un mitja de relació entre l’escola i la societat. El treball és la base que guia a la societat i per tant els nens han de formar-se a partir d’aquests plantejaments, ja que és l’activitat principal que realitzaran en el futur. En definitiva, el treball és el motor que regeix la realitat. De fet, ha de ser el centre de l’educació, no com a sobre-explotació per obtenir algun benefici, sinó com una eina d’aprenentatge. D´aquesta manera el nen pot practicar, descobrir, cooperar dins d’un grup,  entendre la realitat,  dominar l’entorn, crear la personalitat i finalment aconseguir formar-se en tots els àmbits.

L’infant a través del treball reflexiona, investiga, crea i resol conflictes de forma individual o col·lectiva. També mostra les seves capacitats, desenvolupa les seves habilitats i s’integra al medi social de forma autònoma. Això li permet desenvolupar-se de forma integral, socialitzar-se, i crear la seva forma de ser , pensar i actuar. Tanmateix aprendrà a resoldre les necessitats individuals i en un futur ser eficient per solucionar les  necessitats que es plantegen a la societat a la qual pertany.

L’infant, mitjançant el treball, adquireix unes noves habilitats i capacitats que l’ajuden a formar- se, progressar i desenvolupar la seva eficàcia i el seu intel·lecte. Això permet a l´infant integrar-se de forma eficient a la societat, de manera que no es pot negar que el treball és l’eix vertebrador de la societat on es desenvolupen.

L’educació basada en la pràctica a través de la manipulació, fa que aprenguin a generalitzar conceptes i a aportar un sentit i significat al que estan treballant. Per tant, com diu C. Freinet: hem de formar caps ben fets no ben plens.

Els infants han de construir el seu coneixement, aportant un sentit a allò que aprenen per poder donar una utilitat a aquests coneixements. De manera que no han de basar-se en la simple adquisició de conceptes poc útils que no són generalitzables, que per una altra banda són la base de la pedagogia tradicional.

L’autor proposa, que el treball ha de ser funcional i organitzat, així l’infant pot aplicar-ho a moltes situacions, com afirma C.Freinet:  és l’activitat per la qual l’individu satisfà les seves necessitats fisiològiques i psíquiques a fi d’ adquirir la força indispensable per arribar a complir el seu destí.

Ell afirma que totes les activitats que realitzen els infants, tant de forma col·lectiva com individual, són transversals, és a dir, que treballen totes les àrees d’aprenentatge on l’infant s’ha de desenvolupar.

C.Freinet afirma que el treball ha de estar basat en el tempteig experimental, és a dir, el nen ha de mostrar interès i crear el seu propi coneixement per poder expressar i entendre com és el món que l’envolta. Vol que l’infant aprengui a comunicar-se i per això és important la capacitat de treball de l’infant, la cooperació de treball amb els altres membres i com, entre ells, comenten la pràctica que han dut a terme o el mitjà que han utilitzat per solucionar el problema.

L’educació s’ha de generar a partir del tempteig experimental perquè l’infant pugui formar-se una identitat pròpia a partir de la realització de activitats en el medi natural. La realitat on experimenten i es desenvolupen els infants està  relacionada directament amb la vida i la natura. C. Freinet aporta als nens diferents experiències a través de vivències en horts, sortides, visites a animals salvatges i domèstics, treballs manuals... Aquestes experiències i el contacte amb un entorn natural provoca que els infants descobreixin activament i amb curiositat tot allò que els envolta.

Gràcies al treball en les diferents experiències que aporta Freinet i en altres activitats experimentals que ofereix perquè els infants escullin segons els seus interessos, es fomenta la participació, anàlisi i l’observació de l’alumne i com aquest forma els seus propis coneixements. A partir del treball individual i cooperatiu, l’infant desenvolupa el potencial intel·lectual i la integració a la societat.

Finalment, en relació al treball a l’escola, Freinet va fer referència als principis d'una educació pel treball i una pedagogia moderna, en la qual les seves teories consideren que s'ha de contemplar la funcionalitat del treball, és a dir, que aquest tingui un sentit i una utilitat perquè aquests conceptes es puguin aplicar en el dia a dia.

A partir de la idea del "tempteig experimental", en la qual  els aprenentatges s'efectuen a partir de les pròpies experiències, l’infant manipula la realitat, expressa les seves vivències,  s’organitza,  formula qüestions,  es relaciona i es comunica.

Per una altra banda, l´experimentació per part dels infants s’ha de portar a terme en un medi ric i amb possibilitats experimentals. El període preescolar correspon a la fase de prospecció de tempteig, però malauradament l´escola tradicional ignorava aquesta part de treball tan important per al desenvolupament infantil.

En les llars d´infants es concedeix gran part del temps al joc i d´aquesta manera no afavorim l´experiència de tempteig de l´infant. L´educador/a elimina (en molts casos) les possibilitats que puguin tenir els petits envers a les seves experiències preliminars i d´aquesta manera es pot arribar a ignorar una sèrie de mètodes de màxima importància pel que fa al procés d´aprenentatge dels infants. En aquest aspecte, la tendència escolàstica pretén minorar l´experiència de tempteig o fins i tot,  pot arribar a evitar-la.

Maria Montessori també li dona gran importància a l´experimentació per part de l´ infant, per aquest motiu va desenvolupar els seus propis mètodes experimentals. Després de la seva pràctica professional va arribar a la conclusió de que: els nens es construeixen a si mateixos.

Els alumnes han d´aprendre a conèixer el món que li envolta a partir de les seves pròpies vivències : explorant, tantejant, investigant, experimentant, provant...  Els plans de treball,  han de facilitar aquests aprenentatges respectant el ritme de treball de cada alumne/a, i el medi ha de facilitar aquest procés d´ensenyament-aprenentatge, tant al educare com al educere.

Pel que fa als recursos, cal dir que aquests són indispensables en tot el procés de treball dels infants. Existeix una gran quantitat de recursos, com son: fitxers, llibretes, maquines d’escriure, text lliure, dibuix..., amb el quals els infants poden expressar- se en llibertat i reproduir els seus coneixements sobre l’entorn.

Les tècniques que apliquen els professionals de l´educació són totalment generalitzables, i totes elles es poden emprar en diverses situacions i es poden aplicar a la realitat.

C.Freinet es centra en els complexos d’interès, on parteix de qualsevol interès, problema o necessitat que pugui sorgir del nen/a. A més, fa servir tots els recursos que necessita per poder solucionar-los. En els complexos d’interès, (semblants als centres d’interès de Decroly), el/a mestra organitza les diferents tasques que els infants han de realitzar en els anomenats plans de treball.

Aquests interessos dels infants sorgeixen del text lliure, els quals realitzen a partir de les experiències i observacions que han fet prèviament. D´aquesta manera s´aconsegueix fomentar l’educació artística, és a dir, el nen/a expressa els seus pensaments i imita l’entorn a partir del dibuix.  

Altres recursos utilitzats per C. Freinet són les assemblees, on els alumnes poden discutir i dialogar en grup per resoldre un conflicte o prendre una decisió col·lectiva.

Les tècniques de treball i els resultats que el nen adquireix per si mateix, faran que aquest pugui respondre  a les  seves necessitats, i per tant potenciarà el seu raonament. Aquesta reflexió farà que el nen es senti capaç de portar  a terme un pla de treball personal.

Algunes de les tècniques emprades per aquest pedagog són les següents:

- La impremta escolar i les tècniques d’impressió

- El text

- El dibuix lliure

- La correspondència entre escoles

- El plans de treball

- L’assemblea cooperativa

- Els centres d’interés

- La biblioteca de treball

- Les conferències

En relació a l’organització dels aprenentatges, C. Freinet proposa que sigui l’infant qui trií les activitats que més li interessen i li motiven, ja que el fet d’aprendre segons les necessitats pròpies fa que l’infant aprengui més fàcilment.

Per poder donar aquesta llibertat d’elecció s’ha d’organitzar l’ambient de manera que aquest sigui estimulador i ric, per aquest motiu s’han de proporcionar els recursos necessaris perquè  els alumnes puguin triar el que més els convengui aprendre.

A partir del treball, l’infant resol les seves necessitats tant individuals com col·lectives, adquirint habilitats per dominar l’entorn i aconseguir el seu objectiu: l’eficiència social.

L´infant, per tal de ser lliure, necessita participar i experimentar en un ambient de relaxació, acollidor i enriquidor, per tant, és molt important oferir un espai lliure i natural, a poder ser envoltat de jardins, d’horts i de natura.

Gràcies a aquesta llibertat d’elecció, l´infant podrà adquirir coneixements més ràpidament i sentir-se un membre més de la societat de la que forma part i d´aquesta manera ser capaç de pensar i resoldre els seus conflictes.

Pel que fa a l´autoritat per part del mestre/a, cal dir que no existeix, sinó que hi ha una disciplina de treball, però la classe no és tractada de forma didàctica, sinó pràctica. L´ objectiu principal és la preparació  per a les feines de caràcter social.

Els infants s´ encarreguen de preparar el treball a l´aula, i la disciplina del mestre es basa en l´organització d´aquest treball i l´activitat que es desenvolupa entorn a aquesta.

El mestre té la funció de formar i enriquir la personalitat de l’infant oferint-li els medis, recursos, coneixement, materials i tècniques d’acord amb les necessitats i motivacions dels infants. Aquests interessos i necessitats dels infants han de promoure la seva integració i participació en la societat. Segons Freinet ‘’els educadors coneixen amb certesa les funcions de la societat, per tant, s’ha de crear una educació  basada en les motivacions, tendències, possibilitats, naturalesa psicològica i psíquica de l’infant, intimant amb ell’’.

El mestre té una actitud d’ajuda i suport tenint coneixement dels interessos dels infants i planificant l’entorn segons aquestes necessitats. Aquest guia a l’infant per aconseguir el camí que vol, donant a escollir l’opció que més li interessa, per tant, el mestre té la posició de recolzament.

La posició de suport del mestre i la planificació d’activitats experimentals, segons els interessos dels infants, fomenta la participació dels infants. Aquests desenvolupen els seus coneixements a partir del treball cooperatiu. També formen la seva personalitat, desenvolupen la seva intel·ligència i promouen la integració a la societat.

El mestre no és omnipotent ja que no és ell qui té tots els coneixements, sinó que busca recursos per poder realitzar correctament el seu treball. D’aquesta manera, tant els infants com el mestre participen i aprenen en el procés d’aprenentatge.

L’alumne és lliure, participa i raona. Aprèn a partir de qüestionar-se les coses i també al relacionar les noves idees amb els coneixements previs. Diem que l’alumne és participatiu perquè a partir de l’experimentació i l’assaig-error es constitueix, de manera individual o col·lectiva, els seus propis coneixements. Aquest no fa un aprenentatge memorí

stic ,sinó que aprèn de forma significativa a partir de la construcció de significats. Aquests significats es donen quan els infants troben utilitat a allò que fan a través de les experiències, l’observació i l’assaig-error.

Segons Freinet, l’infant és un ésser únic i individual que té coneixement propis, es a dir, no és una ment en blanc. Aquest té interessos, motivacions, capacitats necessitats i habilitats que s’han de desenvolupar i al mateix temps forma part d’una comunitat social i cultural.

Els infants creen la seva identitat a partir del seu treball i amb el suport del mestre. És a partir del seu treball i de la participació que elabora els seus coneixements i es desenvolupa intel·lectualment. L’objectiu és que els alumnes aconsegueixin ser eficaços gràcies al desenvolupament de les seves capacitats.

El medi natural és un element necessari perquè els infants experimentin i es desenvolupin en un context natural. En les reserves infantils Freinet proposa el treball amb la natura perquè els nens construeixin la seva personalitat. Aquesta construcció es produeix a partir de les tasques que es realitzen en aquest medi on l’infant observa, viu experiències, experimenta i crea en llibertat i es prepara per al món de demà.

Els infants aprenen de manera direct i vivencial amb la relació amb la natura. Com per exemple, les classes-passeig. En aquestes classes els infants observen el medi natural i humà per poder relacionar posteriorment aquests coneixements a l’escola d’una forma més teòrica.

El medi que proposa Freinet ha de ser ric i de qualitat adaptant-se a les necessitats variables dels infants i promovent el seu desenvolupament i la construcció de la seva personalitat.

En conclusió, la pedagogia de Freinet està inspirada en l’escola nova, on l’infant aprén a partir de l’observació, l’experimentació i de questionar-se les coses a través del medi natural i social. El mètode natural, les tecniques inovadores que va proposar i la concepció d’una pedagogia basada en l’expressió lliure dels infants van ser els conceptes claus que van revolucionar l’escola moderna de Freinet.

Per últim, voldríem citar una frase que diu Freinet  ‘’ L’infant és un arbre que encara no ha acabat el creixement, però que es nodreix, es fa gran i es defensa exactament com l’arbre adult’’.

- La revista escolar

DISCUSSIÓ