Poema Pedagógico

Grup 1:Maria Claverol, Elisa Sales, Christian Sánchez, Guadalupe Zavala, Vanessa Alcala, Serena Moll.

Aquest llibre parla de la història de Makarenko, un educador al qual se li ofereix un projecte per treballar a una colònia amb adolescents problemàtics, prenent com a referent la pedagogia socialista.
En un principi no sap com actuar davant els nois, i en un moment determinat perd el control i etziba a un dels educands, en aquell moment es marca un abans i un després en la seva forma d’actuar. Se’n adona de forma inconscient que ha de marcar uns límits per aconseguir que el valorin, escoltin i respectin. És a partir d’aquí que aquests comencen a respectar les normes de la colònia. Gracies a això es desperta poc a poc el sentiment de pertinença de cadascun dels membres del grup.
En un principi no sap com actuar davant els nois, i en un moment determinat perd el control i etziba a un dels educands, en aquell moment es marca un abans i un després en la seva forma d’actuar. Se’n adona de forma inconscient que ha de marcar uns límits per aconseguir que el valorin, escoltin i respectin. És a partir d’aquí que aquests comencen a respectar les normes de la colònia. Gracies a això es desperta poc a poc el sentiment de pertinença de cadascun dels membres del grup.
L’organització dels joves en destacaments ( organització militar ) i l’ús de les assembles com a mètode de pressa de decisions, són dos pilars bàsics on es centra la forma de vida d’aquest grup. Gràcies a aquestes formes d’organització el grup aconsegueix avantatges que abans no tenien com per exemple: habitatges decents, cobrir les necessitats bàsiques, entre altres.
La col·laboració entre els membres de la colònia és un altre punt a remarcar, ja que el grup d’adolescents passen de ser egoistes entre ells a formar un grup cohesionat, on tots tenen molt clar les seves funcions i rebutgen a aquells individus que puguin fer perillar els seus objectius.
La pedagogia de Makarenko es fomenta a partir del treball en grup, tant teòric com pràctic. D’aquesta manera es formen uns individus polivalents que tinguin més possibilitats de poder integrar-se en la societat.
Com conclusió poden dir que Makarenko se’n adona que la seva pedagogia funciona i que ajuda als nens provinents de  famílies desestructurades. Aconsegueix tant bons resultats que es planteja el traspassar les barreres de la colònia inicial e iniciar altres projectes similars.

Grup 2: Júlia Alert, Ariadna Garcia, Giovanna Rosado, Nathaly Estacio, Carla Bolta, Mireia Navarro.

LA PEDAGOGIA DE MAKARENKO

La novel·la “Poema Pedagógico” ens narra l’aventura que va viure Makarenko en primera persona des del moment en que li van concedir l’oportunitat de dirigir una colònia per a joves problemàtics: la Colònia Gorki. Després d’haver llegit el llibre i d’haver posat en comú tot el que haviem considerat important, hem arribat a la conclusió que la pedagogia de Makarenko es pot resumir en cinc punts:

• L’ús de la disciplina i la posterior militarització de la colònia.
• El sentiment de pertinença al grup d’iguals.
• La importància del treball per a l’educació.
• La preocupació de Makarenko cap als seus colons, per la seva vida i per la seva educació.
• Com Makarenko, sense cap pedagogia, va creant la seva pròpia a partir de l’experiència.

També cal dir que, per poder entendre el perquè d’aquesta pedagogia, és necessari entendre el context en el que va ser creada:

Ucraïna, país on succeeix tota la història, estava sotmesa en una profunda post-guerra causada per la Revolució Russa de 1917. Per tant, la pobresa era una dificultat amb la que Makarenko havia de combatre-hi cada dia.

Dins d’aquesta mateixa característica del context també hem de tenir en compte el constant canvi en tots els àmbits de la societat, sobretot en l’organització política i econòmica basada en el comunisme.

Una altra aspecte important és la incertesa que hi havia a l’inici de la colònia ja que Makarenko no sabia exactament com actuar en algunes situacions per la mancança de pedagogia i experiència. Tot i que ell en sabia molt d’educació, Makarenko creia que tot era teoria i que res li servia per la situació que estava vivint, però d’això ja en parlarem més endavant.

Ara explicarem els punts anteriorment esmentats.

L’ús de la disciplina i la posterior militarització de la colònia

Quan llegim “Poema Pedagógico”, obra de Makarenko, veiem com en una colònia per a menors sense sostre i normalment delinqüents, aquest té la missió de reeducar-los a partir de l’educació social. Tot i així, veiem com en un principi els infants no tenen cap interès respecte a la colònia i molt menys, cap als seus companys/es, i encara menys cap als seus educadors/es, fins al punt que el director de la colònia (Makarenko) comença a utilitzar càstigs, per dir-ho d’alguna forma, una mica violents pel que fa avui en dia, com per exemple donar bufetades, però només en casos molt extrems.

Fins aquest moment, on Makarenko utilitza el càstig, no és possible utilitzar cap tipus de disciplina. Un cop hi ha respecte cap a aquesta figura educativa, tots els nens i nenes segueixen les normes que hi han en la colònia, per així buscar un bé col·lectiu, i no individualista com en el inici.

Cal dir que, a partir d’aquesta disciplina, es creen els destacaments i un consens (“Soviet de Jefes”). En els destacaments, es reparteix un numero limitat de nois/es (segons les necessitats) per realitzar tasques determinades, com per exemple, treballar el camp, cuidar els animals, treballar al molí, etcètera. En cada destacament hi ha un líder al qual s’ha d’obeir, i cada grup té uns horaris, tasques i comportaments que han de complir per tal de no ser castigats, ja no per l’educador, sinó per als seus companys/es en els que és el “Soviet de Jefes”.

Per tant, com hem vist en aquesta obra, a partir del càstig els menors que formen el col·lectiu de la colònia segueixen molt disciplinadament totes les lleis, normes i conductes que són apropiades per aquesta, fent així que tot el treball es realitzi d’una forma molt militaritzada, ja que en cada destacament hi ha un líder que s’ha d’encarregar de que els altres companys/es facin correctament la seva tasca i segueixin uns horaris detallats, per arribar a un benefici col·lectiu, tal com hem explicat abans.

El sentiment de pertinença al grup d’iguals

Al llarg d’aquesta obra en format novel·lístic, Makarenko ens mostra un dels principis més importants que caracteritzen no només “Poema Pedagógico”, sinó el conjunt de la seva pedagogia: la importància de la col·lectivitat i el sentiment de pertinença al grup d’iguals.

Tal com s’ha comentat abans, en la novel·la s’explica el desenvolupament de la pedagogia de Makarenko en la Colònia Gorki, on educands/es i educadors/es conviuen les vint-i-quatre hores del dia. Per a un autor i mestre que dóna tanta importància al treball comú i en equip, la força de la col·lectivitat és fonamental. El col·lectiu ha de ser fort, amb metes clares i exigents que progressivament aniran cohesionant el grup i conformant la seva pròpia història.

Aquesta construcció de la col·lectivitat és progressiva i ha de ser constant. La consecució d’aquesta unió mútua no només entre educands, sinó entre educadors i educands també, s’aconsegueix mitjaçant diverses activitats presents en la rutina quotidiana de la Colònia Gorki ja esmentades anteriorment, com ara el treball infantil entés des del punt de vista de Makarenko, les assamblees, les obligacions i els deures, els destacaments, les recompenses i els càstigs... D’aquesta manera, es construeix progressivament una història comuna, on afloren records i sentiments, fet que genera pertinença al grup d’iguals del qual formen part i en el que esdevé, a poc a poc, una relació de família. Així, no només es forma un col·lectiu apte per viure i desenvolupar-se plenament en el sí de la societat marxista que Makarenko defensava, sinó que també contribueix al forjament i formació de la persona com a individu que és, ja que, com explicarem en el quart apartat, en el fons Makarenko també es preocupava per cada infant en particular, sent aquest un aspecte influient en el desenvolupament d’un col·lectiu competent, treballador, social i compenetrat.

La importància del treball per a l’educació

Segons Makarenko, el treball és un dels eixos més importants per l’educació ja que amb ell es fomenta la consciència col·lectiva, uns bons hàbits disciplinaris, la participació dins d’un col·lectiu, el fet de saber mantenir un compromís correcte en les relacions amb un mateix i amb els altres i, per últim, fomenta la responsabilitat entre els alumnes de la Colònia Gorki.

Makarenko vol aconseguir que els seus colons, a través del treball col·lectiu, estiguin preparats a enfrontar-se a la societat que es trobaran fora i que és molt diferent al context on han estat vivint sempre, per això vol que siguin homes polivalents que sàpiguen fer de tot per a que siguin forts quan es trobessin sols en la societat, ja que ell pensa que així els seus alumnes sabran buscar-se la vida en un nou context sense dificultats i amb valentia.

La preocupació de Makarenko cap als seus colons, per la seva vida i per la seva educació

Makarenko tracta als colons com a col·lectivitat però, en el fons, es preocupa molt per cada individu de la colònia. Tracta de interessar-se per tots els problemes que van sorgint al llarg del procés educatiu, i en segueix l’evolució cap a la resolució de cadascun d’ells.

Fomenta un tipus d’aprenentatge basat en la lectura, de manera que són els propis colons qui porten el gruix de l’adquisició del coneixement. Així doncs, li produeix una gran satisfacció el veure com poden arribar a estudiar en escoles superiors de fora de la colònia.

També es preocupa pels problemes personals que cada colon li explica. Són problemes personals que no haguessin explicat mai a ningú que jo fos un amic o un familiar. Però és tan gran el respecte i l’admiració que els colons tenen per Makarenko, que el tenen com un referent i una persona que els pot ajudar, fins i tot, en els seus problemes més íntims.

Així Makarenko es converteix en un educador sensibilitzat amb cadascun dels colons, formant, a més a més d’una colònia, un petit grup que es podria semblar molt a una família.

Com Makarenko, sense cap pedagogia, va creant la seva pròpia a partir de l’experiència

Al principi Makarenko no sabia com tractar als seus colons i la seva metodologia es basava en l’assaig-error ja que no en tenia una pedagogia clara. Això li va portar a un gran dilema perquè veia que els seus colons no el respectaven, ells feien el que volien fins i tot cometien vandalismes quan sortien per la nit.

Però  Makarenko va desenvolupant progressivament la seva pedagogia per mitjà de l’experiència, a veure que se li anava de les mans va optar primerament per guanyar-se el respecte des de la força, tot i que al començament ell no volia arribar a aquell punt, encara que vist el comportament i adonant-se que és així com els colons responien, va optar per seguir aquesta línea. Poc desprès, però, va deixar aquest mètode ja que no era el seu predilecte i només el va utilitzar contades vegades i en casos extrems.

Després Makarenko es va influenciar per idees comunistes i, en especial, per les marxistes que tant han definit la seva política educativa. Segons l’ideal socialista, el treball cooperatiu generava un procés de socialització, una instrucció i una producció molt major i, en conseqüència, més benefici. De retruc, si el col·lectiu en sortia beneficiat, l’individu també, ja que es desenvolupava com a persona, aprenia valors i actituds que instruïen en el seu coneixement i aptituds inicials. De fet, un dels objectius de Makarenko considerem que era la formació d’individus plenament desenvolupats que s’adaptessin correctament a la societat, la qual havien de millorar i tirar endavant entre tots.


Per últim, esperem que aquesta informació, junt amb la explicada a classe i amb la del altre grup, us hagi servit d’ajuda per entendre millor la pedagogia socialista de Makarenko. També us recomanem que llegiu el llibre, ja que, encara que sigui bastant dens, és interessant veure com, tot i les diverses traves que es troba en el camí, Makarenko sempre vetlla per l’educació i el benestar dels seus colons, tot i que a vegades no potser de la manera més indicada. Tot i així, si us llegiu el llibre, coneixereu més profundament una manera distinta d’educar a la que normalment estem acostumats.

Així que... Us animem en conèixer Makarenko i endinsar-vos en la Colònia Gorki de “Poema Pedagógico”.









DISCUSSIÓ